Article publicat el www.llibertat.cat el 8 de gener del 2008
Sovint sentim a parlar de participació ciutadana i una gran majoria de governs utilitzen algun mecanisme de "participació" per acontentar la població.Això no és fruit de l’atzar ni molt menys significa que els sistemes actuals gaudeixin de més qualitat democràtica que en altres èpoques. Simplement respon a una política de façana davant els baixos índexs de participació electoral, l’augment de la desconfiança de la població vers els polítics i l’esperança de treure un rèdit electoral maquillant la democràcia representativa amb tocs participatius.
Ara, ens trobem davant de "processos participatius" que són defectuosos des del seu inici perquè no queda clar qui participa, quanta participació és necessària ni quin és l’ús que se’n fa de les opinions ciutadanes.
A més, la fase informativa en aquests processos té molt poca importància i això provoca l’efecte contrari pel qual han estat creats. Aquells processos que tenen com a objectiu que els ciutadans influeixin en la vida pública a l’hora de formular, decidir i executar les decisions col·legiades, acaben convertint-se en processos manipulats allunyats dels interessos de la majoria de ciutadans i que no qüestionen el sistema de poders establerts per unes minories.
A tall d’exemple, les ordenances del civisme. Han estat aprovades sota suposats processos participatius. Ara bé, és la ciutadania qui decideix parlar de "civisme"? No. Doncs, a qui li interessa que els nostres pobles i ciutats siguin com diuen les ordenances del civisme?
A més, la fase informativa en aquests processos té molt poca importància i això provoca l’efecte contrari pel qual han estat creats. Aquells processos que tenen com a objectiu que els ciutadans influeixin en la vida pública a l’hora de formular, decidir i executar les decisions col·legiades, acaben convertint-se en processos manipulats allunyats dels interessos de la majoria de ciutadans i que no qüestionen el sistema de poders establerts per unes minories.
A tall d’exemple, les ordenances del civisme. Han estat aprovades sota suposats processos participatius. Ara bé, és la ciutadania qui decideix parlar de "civisme"? No. Doncs, a qui li interessa que els nostres pobles i ciutats siguin com diuen les ordenances del civisme?
El problema és de fons i no de forma. No es tracta de buscar processos aïllats i puntuals perquè la ciutadania pugui opinar. Sinó que es tracta de trencar amb la delegació de la política als professionals de la gestió pública, subordinats a unes lògiques que no ens tenen en compte. I retornar la política al subjecte de la democràcia: la demos, com dirien els grecs o el poble per dir-ho clar. Aquest, ha de ser qui decideixi i plantegi les solucions a aquells problemes que ens afecten a tots com a comunitat, ciutat o país.
Un dels objectius de la CUP és aprofundir en la democràcia participativa i aprofundir-hi és un treball que va més enllà de buscar mecanismes capaços d’incidir en l’entorn més proper. Significa promoure la deliberació ciutadana, aconseguir espais de contrapoder popular i desenvolupar el sentiment comunitari que fa que siguem corresponsables de les decisions que ens afecten.
En política municipal cal innovar, buscar i aplicar nous instruments de participació ciutadana que legitimin les decisions públiques, estimulin l’educació democràtica dels ciutadans i aconsegueixin que la radicalitat democràtica generi eficàcia política.
L’ajuntament, com a institució més directa i més susceptible de ser allunyada de les lògiques capitalistes, ha d’esdevenir l’òrgan popular que garanteixi, a petita escala, unes relacions socials igualitàries i lògiques amb l’entorn. A hores d’ara, l’acció local és la única que permet escoltar i fer valer la veu del poble.
En política municipal cal innovar, buscar i aplicar nous instruments de participació ciutadana que legitimin les decisions públiques, estimulin l’educació democràtica dels ciutadans i aconsegueixin que la radicalitat democràtica generi eficàcia política.
L’ajuntament, com a institució més directa i més susceptible de ser allunyada de les lògiques capitalistes, ha d’esdevenir l’òrgan popular que garanteixi, a petita escala, unes relacions socials igualitàries i lògiques amb l’entorn. A hores d’ara, l’acció local és la única que permet escoltar i fer valer la veu del poble.
